dimecres, 2 de novembre del 2011

Tots som idiotes!





La política va néixer amb un insult. Es tractava d’una paraulota que distingia els que estaven aixoplugats sota el paraigües de la política i els que no. Aquest artefacte lèxic era: idiota. A l’Atenes de Pèricles (segle V a.C, moment en què apareix la Democràcia), els ciutadans eren els que participaven en la política i els “idiotes” eren els que passaven olímpicament (i mai millor dit) de l’Assamblea. No és per res però el temps, diuen, acaba posant les coses al seu lloc. Han passat gairebé 2.500 anys i la deriva dels segles ha acabat invertint les coses. Avui els idiotes són els que es dediquen a la política i els ciutadans són els que se n’abstenen. La política ha perdut el seu enllustrament reliquiari. Ja no té aquella resplendor de dignitat i respecte que abans l’envoltava amb una aurèola venerable. El polític ja no és aquell que poseeix la capacitat de veure les coses amb més anel·lació que els seus congèneres. La figura del polític no és la d’algú que està per sobre dels altres en el seu “saber-fer”. La política ha perdut l’ànima, la ideologia que li donava vida. Tots plegats hem corromput la política, la hem fet deslleial, indigne, impúdica, irreverent. La culpa és de la televisió? La imatge pública ha convertit la política en un espectacle tragicòmic, sense teló de fons ideològic? Hem de suportar numerets acrobàtics com el de Peces-Barba, fent broma satírica sobre la independència de Catalunya? Cal tornar a suportar unes eleccions generals bipartidistes tal i com es presenten les del 20-N? L’alternança en el Govern entre PSOE i PP recorda el “torn pacífic” del segle XIX entre els partits dinàstics de Cànovas i Sagasta (hi havia cares diferents però la dinàmica era la mateixa, tal com passa avui). La política sembla ser com un joc pactat a les esquenes del ciutadà.

Al cap i a la fi, és necessari fer-se una pregunta que a la vegada és necessari no respondre (si no es vol acabar al psiquiatre): Qui és més idiota!?

isk

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada