dissabte, 30 d’abril del 2011

Captatio benevolentiae

Gandhi va dir que “tot el que facis en aquesta vida serà insignificant, però que és molt important que ho facis”. El primer dia que vaig sentir aquesta frase vaig pensar que llavors, era igual d’important encertar com equivocar-se, per allò tant mític que “dels errors se n’aprèn”.

Ara que molta gent té com a projecte de futur la consecució de l’independència, ara que poc a poc teixim aquella majoria social que anys enrere tan anhelàvem, ara va i tibem la corda entre els de casa. Sembla que haguem oblidat que quan hem anat junts, les coses han sortit, i que per contra, quan ens hem tirat els plats pel cap, no. La historia, la vida dels nostres avantpassats, allò que Gandhi deia que no era insignificant, ens ha de servir per saber on no podem tornar a fallar. Però el desig personal de penjar-se una medalla, fa que avui en dia l’independentisme es presenti dividit i que d’altres, ho facin servir com a pretext per aconseguir un major nombre de vots.

Jo, personalment, crec en les insígnies d’ERC, perquè són les que un dia van aglutinar a totes aquelles persones que, com ara, ens volem sentir catalans. L’independentisme no és una condecoració personal, l’independentisme és el punt i final d’aquell sentiment que persisteix en el poble català. I us diré més, l’independentisme és el punt i final a tot una sèrie de problemes que avui en dia aguantem, i que per si no us n’havíeu adonat, serveixen com a excusa per centrar els ulls de la gent cap a altres punts i refredar aquesta ambició.

Si ens presentem units per assolir l’independència, si deixem d’entendre-la com una aspiració personal, si alguns “botiflers” decideixen sobre si l’inclouen dins el seu full de ruta o no, si analitzem a fons les sigles polítiques que anem a votar; llavors potser podrem construir el país que volem.


Per motius de feina, excuso el retard en la publicació

dijous, 21 d’abril del 2011

Quan no saps de què parles.

Aquesta és la història d’una vida. Els ésser humans tenim una escala de valors ja sigui de manera conscient o no que ens construïm a mesura que anem madurant. En ella hi posem les nostres prioritats que es veuen reflectides en els nostres actes quotidians. Com a ésser socials hem de conviure de manera tolerant i respectuosa per poder avançar i aprendre dels errors. Encara que sempre hi hauran pedres (encara que aquestes siguin petites i quasi insignificants) que faran desequilibrar el nostre cercle vital.

Tothom  té objectius, reptes, il·lusions, somnis...afers pels que lluitar.  Això és la riquesa dels homes i de les dones, apostar i posar totes les seves forces per les coses que els fan arribar a la seva particular felicitat. És important recordar-ho perquè molta gent sembla que oblida això fàcilment.

No calen falses acusacions, comentaris vulgars i sense sentit, demostrar coses que realment no són així per sentir-se important i fer creure a molta gent (que no té la sort de saber la veritat) incerteses. A la vida primer s’ha d’aprendre a escoltar i raonar per després poder tenir el luxe d’opinar coherentment sense quedar en ridícul davant de molta gent.
Focalitzant  el tema, Olot necessita això, anar tots a una per poder caminar amb més facilitat dins d’un camí que sens dubte no estarà buit de pedres. No parlo en termes de partits sinó com a un conjunt de ciutadans que volem el millor per la nostra ciutat. Si la única cosa que sabem fer és atacar-nos i no posar en comú les nostres idees o no respectar-nos com a individus que ens esforcem pel mateix, la lluita serà en va i mai aconseguirem arribar lluny o veure més enllà dels nostres egoistes interessos.  

Actuem amb coherència i seny, llavors potser, podrem criticar i defensar com a col·lectiu el que volem !

divendres, 15 d’abril del 2011

Construint una majoria social, construint un país.

No fa ni un dia del Banda Ampla dedicat a les consultes sobre la independència. Podria entrar a valorar si és èticament correcte que la televisió pública del nostre país es pugui permetre fer debats sobre un fet tan rellevant tan a destemps, però ja entrarem un altre dia en el món de la politització informativa.

Avui voldria parlar-vos de la necessitat de dotar el procés cap a la independència de contingut, tant en les formes per assolir-la, com un cop hi arribem. Per què? Perquè tant dolenta pot ser la independència express, com la que defensa l’ambigüitat de l’ara sí, tot i que encara no. Les regles, en democràcia, són clares. Per assolir la independència cal constuir una majoria social i això no s’aconsegueix d’avui per demà, ni tampoc ajornant-la eternament. Si vivim en democràcia cal que una majoria es pronunciï favorablement a aquest procés en un referèndum, d’acord, però per arribar-hi, cal fer aquest referèndum. Per tant, demanaria a tots aquelles parlamentaris que ens representen, que treballin per convocar un referèndum vinculant sobre el nostre alliberament nacional al final d’aquesta legislatura. Han de deixar de fugir del camí que la societat ja ha pres. Serà que sí o serà que no, però el dret a decidir és més que mai majoritari i no ens ha de fer por afrontar aquest procés. La força de la democràcia i de la participació ja ha començat amb aquestes consultes i per sort, ja no té retorn.
 
D'altra banda, molts veiem la independència com un horitzó esperançador, però el dia que hi arribem no canviarà res si no hi posem de la nostra part. Per posar les bases d’un nou país cal aprendre de tot allò que s’ha fet bé, però també corregir tots els errors que s’han comès i si cal, plantar cara a un neocapitalisme que venera el diner per sobre del que sigui i com sigui. I com podem contrubuir-hi individualment? Doncs amb un lema tant universal com nostre: intentar treure el millor de nosaltres cada dia, treballar fort, ser generós en l’esforç, persistir i superar-nos cada dia. El repte és immens, us hi atreviu?

dilluns, 11 d’abril del 2011

TRET DE SORTIDA

Opinió. (segons el DIEC)
1 f. [LC] Manera de jutjar sobre una qüestió, concepte que hom té d’una cosa qüestionable.
1 2 [LC] [CO] opinió pública. Estat de consciència col·lectiu al qual arriba una comunitat davant un fet o un estímul determinats.
2 f. [LC] Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja. La bona opinió que tinc de tots ells.

Feia temps que ens rondava pel cap la idea de crear i transmetre opinió des de la institució que representem. De fet, podríem dir que la paraula opinió és l’objectiu d’aquest espai. Ningú mai posarà en dubte que és just, coherent i més que raonable que els joves tinguem el dret d'opinar sobre qualsevol tema que ens afecti, però sovint ens falta la capacitat d'argumentar o de convèncer-nos a nosaltres mateixes d'allò que diem. Amb aquest espai pretenem suplir aquesta mancança que de vegades ens fa menys visibles en la societat, però no menys importants.

L'objectiu d'aquest bloc també neix amb la voluntat de ser una font de debat, no només pels convençuts, sinó també pels que discrepen de gairebé tot el que diem. Això sí, sempre amb el respecte com a mínim irrenunciable.

Des de JERC Olot volem que tothom sàpiga quines són les nostres preocupacions, prioritats i objectius sobre temes que ens afecten. Som un col·lectiu compromès amb l’actualitat política, social i cultural de la nostra ciutat i ara més que mai, volem dir-hi la nostra.

La idea és escriure cada setmana sobre una temàtica diferent; cada militant i/o simpatitzant posarà el seu gra de sorra en forma d’article per poder fer funcionar aquest petit projecte i demostrar que som crítics disposats a parlar de tot. Així demostrarem que el nostre vocabulari no s'acaba amb la paraula independència, sinó que també hi comença. Tenim clara la nostra manera de pensar i tot el que pensem tocar: cultura, ciència, política, societat, feminisme i mil coses més. I des d'aquí, també, ens oferim com un portal de denúnica i construcció social per tot el que faci falta.

Recordeu, cada dijous teniu una cita amb nosaltres!!

L'única lluita que es perd, és la que s'abandona.