No fa ni un dia del Banda Ampla dedicat a les consultes sobre la independència. Podria entrar a valorar si és èticament correcte que la televisió pública del nostre país es pugui permetre fer debats sobre un fet tan rellevant tan a destemps, però ja entrarem un altre dia en el món de la politització informativa.
Avui voldria parlar-vos de la necessitat de dotar el procés cap a la independència de contingut, tant en les formes per assolir-la, com un cop hi arribem. Per què? Perquè tant dolenta pot ser la independència express, com la que defensa l’ambigüitat de l’ara sí, tot i que encara no. Les regles, en democràcia, són clares. Per assolir la independència cal constuir una majoria social i això no s’aconsegueix d’avui per demà, ni tampoc ajornant-la eternament. Si vivim en democràcia cal que una majoria es pronunciï favorablement a aquest procés en un referèndum, d’acord, però per arribar-hi, cal fer aquest referèndum. Per tant, demanaria a tots aquelles parlamentaris que ens representen, que treballin per convocar un referèndum vinculant sobre el nostre alliberament nacional al final d’aquesta legislatura. Han de deixar de fugir del camí que la societat ja ha pres. Serà que sí o serà que no, però el dret a decidir és més que mai majoritari i no ens ha de fer por afrontar aquest procés. La força de la democràcia i de la participació ja ha començat amb aquestes consultes i per sort, ja no té retorn.
Avui voldria parlar-vos de la necessitat de dotar el procés cap a la independència de contingut, tant en les formes per assolir-la, com un cop hi arribem. Per què? Perquè tant dolenta pot ser la independència express, com la que defensa l’ambigüitat de l’ara sí, tot i que encara no. Les regles, en democràcia, són clares. Per assolir la independència cal constuir una majoria social i això no s’aconsegueix d’avui per demà, ni tampoc ajornant-la eternament. Si vivim en democràcia cal que una majoria es pronunciï favorablement a aquest procés en un referèndum, d’acord, però per arribar-hi, cal fer aquest referèndum. Per tant, demanaria a tots aquelles parlamentaris que ens representen, que treballin per convocar un referèndum vinculant sobre el nostre alliberament nacional al final d’aquesta legislatura. Han de deixar de fugir del camí que la societat ja ha pres. Serà que sí o serà que no, però el dret a decidir és més que mai majoritari i no ens ha de fer por afrontar aquest procés. La força de la democràcia i de la participació ja ha començat amb aquestes consultes i per sort, ja no té retorn.
D'altra banda, molts veiem la independència com un horitzó esperançador, però el dia que hi arribem no canviarà res si no hi posem de la nostra part. Per posar les bases d’un nou país cal aprendre de tot allò que s’ha fet bé, però també corregir tots els errors que s’han comès i si cal, plantar cara a un neocapitalisme que venera el diner per sobre del que sigui i com sigui. I com podem contrubuir-hi individualment? Doncs amb un lema tant universal com nostre: intentar treure el millor de nosaltres cada dia, treballar fort, ser generós en l’esforç, persistir i superar-nos cada dia. El repte és immens, us hi atreviu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada