Aquesta és la història d’una vida. Els ésser humans tenim una escala de valors ja sigui de manera conscient o no que ens construïm a mesura que anem madurant. En ella hi posem les nostres prioritats que es veuen reflectides en els nostres actes quotidians. Com a ésser socials hem de conviure de manera tolerant i respectuosa per poder avançar i aprendre dels errors. Encara que sempre hi hauran pedres (encara que aquestes siguin petites i quasi insignificants) que faran desequilibrar el nostre cercle vital.
Tothom té objectius, reptes, il·lusions, somnis...afers pels que lluitar. Això és la riquesa dels homes i de les dones, apostar i posar totes les seves forces per les coses que els fan arribar a la seva particular felicitat. És important recordar-ho perquè molta gent sembla que oblida això fàcilment.
No calen falses acusacions, comentaris vulgars i sense sentit, demostrar coses que realment no són així per sentir-se important i fer creure a molta gent (que no té la sort de saber la veritat) incerteses. A la vida primer s’ha d’aprendre a escoltar i raonar per després poder tenir el luxe d’opinar coherentment sense quedar en ridícul davant de molta gent.
Focalitzant el tema, Olot necessita això, anar tots a una per poder caminar amb més facilitat dins d’un camí que sens dubte no estarà buit de pedres. No parlo en termes de partits sinó com a un conjunt de ciutadans que volem el millor per la nostra ciutat. Si la única cosa que sabem fer és atacar-nos i no posar en comú les nostres idees o no respectar-nos com a individus que ens esforcem pel mateix, la lluita serà en va i mai aconseguirem arribar lluny o veure més enllà dels nostres egoistes interessos.
Actuem amb coherència i seny, llavors potser, podrem criticar i defensar com a col·lectiu el que volem !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada