Gandhi va dir que “tot el que facis en aquesta vida serà insignificant, però que és molt important que ho facis”. El primer dia que vaig sentir aquesta frase vaig pensar que llavors, era igual d’important encertar com equivocar-se, per allò tant mític que “dels errors se n’aprèn”.
Ara que molta gent té com a projecte de futur la consecució de l’independència, ara que poc a poc teixim aquella majoria social que anys enrere tan anhelàvem, ara va i tibem la corda entre els de casa. Sembla que haguem oblidat que quan hem anat junts, les coses han sortit, i que per contra, quan ens hem tirat els plats pel cap, no. La historia, la vida dels nostres avantpassats, allò que Gandhi deia que no era insignificant, ens ha de servir per saber on no podem tornar a fallar. Però el desig personal de penjar-se una medalla, fa que avui en dia l’independentisme es presenti dividit i que d’altres, ho facin servir com a pretext per aconseguir un major nombre de vots.
Jo, personalment, crec en les insígnies d’ERC, perquè són les que un dia van aglutinar a totes aquelles persones que, com ara, ens volem sentir catalans. L’independentisme no és una condecoració personal, l’independentisme és el punt i final d’aquell sentiment que persisteix en el poble català. I us diré més, l’independentisme és el punt i final a tot una sèrie de problemes que avui en dia aguantem, i que per si no us n’havíeu adonat, serveixen com a excusa per centrar els ulls de la gent cap a altres punts i refredar aquesta ambició.
Si ens presentem units per assolir l’independència, si deixem d’entendre-la com una aspiració personal, si alguns “botiflers” decideixen sobre si l’inclouen dins el seu full de ruta o no, si analitzem a fons les sigles polítiques que anem a votar; llavors potser podrem construir el país que volem.
Per motius de feina, excuso el retard en la publicació
Ara que molta gent té com a projecte de futur la consecució de l’independència, ara que poc a poc teixim aquella majoria social que anys enrere tan anhelàvem, ara va i tibem la corda entre els de casa. Sembla que haguem oblidat que quan hem anat junts, les coses han sortit, i que per contra, quan ens hem tirat els plats pel cap, no. La historia, la vida dels nostres avantpassats, allò que Gandhi deia que no era insignificant, ens ha de servir per saber on no podem tornar a fallar. Però el desig personal de penjar-se una medalla, fa que avui en dia l’independentisme es presenti dividit i que d’altres, ho facin servir com a pretext per aconseguir un major nombre de vots.
Jo, personalment, crec en les insígnies d’ERC, perquè són les que un dia van aglutinar a totes aquelles persones que, com ara, ens volem sentir catalans. L’independentisme no és una condecoració personal, l’independentisme és el punt i final d’aquell sentiment que persisteix en el poble català. I us diré més, l’independentisme és el punt i final a tot una sèrie de problemes que avui en dia aguantem, i que per si no us n’havíeu adonat, serveixen com a excusa per centrar els ulls de la gent cap a altres punts i refredar aquesta ambició.
Si ens presentem units per assolir l’independència, si deixem d’entendre-la com una aspiració personal, si alguns “botiflers” decideixen sobre si l’inclouen dins el seu full de ruta o no, si analitzem a fons les sigles polítiques que anem a votar; llavors potser podrem construir el país que volem.
Per motius de feina, excuso el retard en la publicació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada