dilluns, 2 d’abril de 2012

Locus amoenus: EUROVEGAS O MASSACHUSETTS?

Som un país curiós. Escanyats com estem per una crisi galopant que cada cop ens apropa més a les portes d’una intervenció econòmica, som capaços de plantejar-nos debats que traspuen horitzons ara per ara inabastables. Eurovegas o Massachusetts? Una pregunta que va més enllà d’una resposta ideològica, ja que planteja un model de creixement econòmic, basat en el joc o en el coneixement científic. Una resposta per la qual hi juguen molts factors. Tants factors que fan que inevitablement mai arribarem a esdevenir la Texas europea ni la Boston mediterrània. Per què? La majoria social, malgrat els mals vicis adquirits durant l’època de creixement sobre fum (i deute), no veu bé que les lleis es posin als serveis de magnats amb pocs escrúpols, però tampoc pot processar l’elitisme de centres de referència mundial com el MIT. Per què? No disposem dels recursos, ni d’estratègies empreserials, ni dels plans de negoci per anar a buscar on sigui del globus “als millors”. Però tampoc tenim, a nivell de societat, una cultura meritrocràtica ni de l’esforç tant ben interioritzada per competir amb Harvards & Cia. 

Sí que tenim, però, uns fonaments sòlids. I aquests fonaments, ara per ara, ens fan estar més propers a una Holanda o a una Dinamarca pel que fa a la recerca que no a cap locus amoenus del senyor Mas. D’això, però, no en podem estar del tot orgullosos, ja que ara per ara no ens val. Amb un 20% d’atur i més d’un 60% en la franja juvenil pinten bastos. Així no es d’estranyar que es desviï, equivocadament al meu parer, l’atenció cap a magnats. No es resolen necessitats imminents? Aquest atur disparat neix d’apropiar-se d’un model estacional de sol, platja i totxo que amb l'Eurovegas s'esprimiria fins a la sacietat. Amb això no dic que no s’hagi d’aprofitar el turisme, però sí que s’ha de reforçar una economia diversificada. L’atur apareix quan ens desviem dels valors sòlids i rendibles de l’educació i el coneixement. 

Una societat crítica  serà activa i lluitarà pels drets socials, però a més a més serà capaç d’edificar, des de l’humilitat, les bases d’una societat on camps d’alt valor afegit com la biotecnologia i la biomedicina i tants d’altres hi tenen cabuda. El treball, l’esforç i l’excel·lència no tenen més secret que una educació i formació millors. Tots els projectes comencen així. Els que han fracassat i els que han triomfat. Potser, doncs, ens val més posar rumb a Ítaca, per fer parada als canals d’Amsterdam i amb la mirada fità un horitzó que més que Boston, sigui la Catalunya que tenim, més la que haguem estat capaços de construir. I això exigeix un punt d’èpica i per descomptat, de llibertat (nacional i social).

Cap comentari:

Publica un comentari