Quan hi ha un incendi, el sentit comú ens porta a organitzar una cadena humana per tal d’apagar les flames, és una qüestió de supervivència. Imaginem-nos que es produeix un incendi al Parlament de Catalunya. Jo posaria la mà al foc (i mai millor dit) que l’edifici es cremaria fins als fonaments. Ja em perdoneu el cinisme però és que no sóc capaç d’imaginar-me totes les forces polítiques (CIU, ERC, PSC, PP, ICV, C’S, SI) fent una cadena humana i treballant colze a colze per apagar el foc.
El pacte fiscal és un tema altament inflamable, i avui ha generat les primeres senyals de fum al Parlament. En el debat de política general Mas ha proposat unir esforços i presentar un rebuig unitari a la reforma de la Constitució. Quin ha estat el resultat de la votació? PSC i el PP han votat en contra del pacte fiscal. No és criticable la posició del PP ja que la oposició a Catalunya figura en el seu ADN polític. El que sorprèn més és l’actitud del PSC, que critica CIU per pactar amb PP per aprovar els pressupostos i ara són ells els primers d’aliar-s’hi; el mateix PSC que criticava CIU per no unir esforços quan ells governaven i ara que estan fora de la Generalitat són els primers en posar pals a les rodes del govern; el mateix PSC que assegura no mamar del mugró del PSOE però que obeeixen al peu de la lletra les directrius generals del PSOE.
Sovint ens queixem que les dificultats amb què es troba el nostre país vénen imposades per la incomprensió, els odis i la duresa de la política espanyola, però no ens enganyem. El problema el tenim des de dintre, a casa nostra. I és evident, que per solucionar els problemes que venen de fora primer hem de resoldre els que venen des de dins.
isk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada